Estudià humanitats i magisteri al seminari de Vic (1937), teologia i ciències bíbliques a Roma (1959-64), filosofia a la Universitat de Tübingen (Alemanya) i filologia catalana a la Universitat de Barcelona. Mestre de literatura i filosofia al Col·legi de Sant Miquel dels Sants de Vic, institució de la qual fou director (1970), fou impulsor i professor des dels seus inicis de l’Escola de Mestres de Vic (1977) i dels Estudis Universitaris de Vic (1987), que culminaren en la creació de la Universitat de Vic (1997), de la qual fou fundador, a més de professor titular (es jubilà el 2017) i el primer rector (1997-2002). Fou també el primer director de l’Editorial Eumo (1979-2002).
Especialista destacat en l’estudi de Jacint Verdaguer, el 1986 fundà l’Anuari Verdaguer. Revista d’Estudis Literaris del segle XIX. Sobre l’autor publicà Verdaguer, un poeta per a un poble (1980), Ruta Verdagueriana de Folgueroles (1992), Verdaguer. Estudis i aproximacions (1995, premi Crítica Serra d’Or 1996), Verdaguer, un poeta per a un poble (1995), l’edició crítica de Jacint Verdaguer. Dos màrtirs de ma pàtria, o siga Llucià i Marcià (1995, premi Crítica Serra d’Or 1997), Jacint Verdaguer. Autobiografia literària (2002), A la claror de Verdaguer. Nous estudis i aproximacions (2004), A les envistes del Ter: Jacint Verdaguer i Miquel Martí i Pol (2008) i Pàtries. Poemes de Jacint Verdaguer (2015). Amb Art, poder i religió. La Sagrada Família en Verdaguer i en Gaudí (2006) guanyà el premi Carles Rahola d’assaig. Presidí també la Societat Verdaguer (1991).
Fou també fundador (1977) i col·laborador de Reduccions. Revista de poesia. Traduí llibres de la Bíblia, i l’obra d’escriptors i pensadors de l’àmbit germànic, i publicà també, entre d’altres, llibres sobre educació superior, com Acotacions al procés universitari de Catalunya (1989), Raons de la Universitat (1993), La Universitat de Vic (1997), La universitat en el món actual (1999), Noves raons de la Universitat. Un assaig sobre l’espai universitari català (2002) i La meva aposta per la universitat. Una història per al futur (2017). És autor també de La Renaixença (1986), Homenatge a Joan Triadú (2002), Pensament, literatura i narrativitat (2008) i La Pomerola. Primavera (2013).
Membre numerari de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans (1999), de la qual fou vicepresident (2009-23). El 2007 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi i el Premi Nacional de Cultura, en la categoria de pensament i cultura científica, i el 2009 la Medalla d’Or de la Ciutat de Vic.
Des del 2006, la Biblioteca de la Universitat de Vic porta el seu nom, i l’any 2020 la mateixa universitat i l’Editorial Eumo impulsaren el Premi d’Assaig Ricard Torrents per promoure l’assaig en llengua catalana sobre humanitats, ciències, educació i universitat.