Hom ha establert una estructura jeràrquica de fitxers, que són agrupats en directoris i subdirectoris, els quals formen un arbre amb una arrel única. En UNIX, un directori és un fitxer més que conté informació sobre els fitxers restants i pot ésser creat fàcilment per l’usuari, el qual pot, així, agrupar fitxers lògicament. El tipus de fitxer UNIX és únic i consisteix en una seqüència de bytes; això dóna flexibilitat al sistema, ja que aquest pot contenir totes les dades que l’usuari hi vulgui introduir. Hom protegeix els fitxers i directoris assignant-los un codi binari. Ja des de l’inici, UNIX fou concebut com un sistema interactiu, multiusuari i de temps compartit. Posseeix, encara, una característica molt important: que és un sistema multitasca. Disposa d’un intèrpret de comandaments, que permet executar les utilitats del sistema i els progranmes dels usuaris, i d’eines que faciliten, entre altres tasques, el desenvolupament de programes, l’escriptura de compiladors, l’edició de documents, el correu electrònic, etc.
Fou dissenyat com un sistema dirigit exclusivament als programadors, i d’aquí la cripticitat dels comandaments; els sistemes actuals, però, presenten interfícies gràfiques d’usuari que li donen una amigabilitat inexistent en el seu disseny. Ofereix un sofisticat sistema de seguretat i protecció de les dades, que el converteixen en un sistema força segur. UNIX fou un dels primers sistemes operatius que s’escrigué en un llenguatge d’alt nivell; en aquest cas el C, que es desenvolupà paral·lelament al sistema operatiu. D’aquesta manera, teòricament, UNIX es pot instal·lar en qualsevol sistema informàtic que disposi d’un compilador de C, en un sistema operatiu portable. Aquesta portabilitat i el fet que fou distribuït gratuïtament del 1976 al 1983 el popularitzaren ràpidament entre les universitats.
El codi font d’UNIX és obert, i d’aquesta manera tothom hi pot introduir les modificacions que cregui oportunes; el resultat és que al final dels anys setanta hi havia dotzenes de versions diferents d’UNIX circulant. Actualment hi ha dos dialectes principals, un produït per AT&T, derivat del dialecte Xenix, i que és conegut per Sistema V, i el produït per la Universitat de Berkeley, conegut per BSD4. La seva flexibilitat, portabilitat i potència han convertit UNIX en el sistema operatiu de la majoria de les estacions de treball. Una fita clau en l’evolució d’UNIX és el desenvolupament d’un entorn gràfic d’usuari gràcies a la biblioteca Motif. Actualment els sistemes UNIX propietaris estan en recessió a favor dels sistemes Linux i dels sistemes Windows de Microsoft.