Molt influït per Heidegger i Gadamer, la seva obra ha estudiat la crisi de la metafísica tradicional, a la qual oposa una “ontologia de la decadència” o “feble”, en la qual esdevenen secundaris els conceptes propis de la metafísica. L’ontologia queda reduïda a hermenèutica, la qual cosa implica la mort de la metafísica i l’obertura d’un nou període on hom deixa de banda la tendència superadora que ha caracteritzat la “modernitat”. És considerat un dels principals autors de la filosofia postmoderna.
Entre les seves obres cal esmentar: Poesia e ontologia (1967), Il soggeto e la maschara (1974), Le avventure della differenza (1980), Il pensiero debole (1983), La fine della modernità (1985), La società transparente (1989), Etica dell’interpretazione (1989), Filosofia al presente (1990), Oltre l’interpretazione (1994), Credere di credere (1996), La Religion: Séminaire de Capri sous la direction de Derrida et Vattimo (1996), en col·laboració amb Jacques Derrida, Vocazione e responsabilità del filosofo (2000), Dialogo con Nietzsche. Saggi 1961-2000 (2001), Dopo la cristianità. Per un cristianesimo non religioso (2002), Nichilismo ed emancipazione. Etica, politica e diritto (2003), Verità o fede debole. Dialogo su cristianesimo e relativismo (2006), amb René Girard, Ecce comu. Come si ri-diventa ciò che si era (2007), Addio alla verità (2009) i Essere e dintorni (2018).
Defensor dels drets del col·lectiu LGTBI, fou un divulgador de la filosofia a Itàlia, on presentà programes de televisió i col·laborà en diaris com La Stampa i La Repubblica i el setmanari L’Espresso. El 2016 cedí a la biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra el seu arxiu personal, que inclou documents, alguns d’inèdits, tant de la seva activitat acadèmica, docent i investigadora com personal i política.