En 1963-66, juntament amb F.J. Vine i D.H. Matthews, correlacionà les inversions de polaritat a les roques de banda i banda de les dorsals centreoceàniques amb les anomalies del camp magnètic terrestre i a partir d’aquí calculà la velocitat d’expansió del fons oceànic. En aquella època proposà el concepte de ploma del mantell per a explicar l’existència de cadenes d’illes volcàniques que no tenien relació amb límits de plaques. Professor de geofísica a la Universitat de Toronto (1946-74), fou president de la International Union of Geodesy and Geophysics (1957-60) i de la American Geophysical Union (1980-82). El 1989 obtingué la medalla Wegener de la European Union of Geosciencies, el premi Killam i el del Canada Council. Publicà, amb J.A. Jacobs i R.D. Russell, Physics and Geology (1959); One Chinese Moon (1959); IGY: Year of the New Moons (1961); Continents Adrift (1973); Unglazed China (1973); Continents Adrift and Continents Aground (1976) i més de 100 articles científics.