Com a antecedents tenia els escrits sobre l’espiritualització de l’art de Kandinsky, el suprematisme, l’art cinètic i l’art concret. Hi confluïren les tendències artístiques més innovadores de l’època; des del monocromatisme d’I. Klein i P. Manzoni a les teories sobre el color de Jef Verheyen, passant per l'op art, J. Tinguely i l’espacialisme de Lucio Fontana. El moment de la seva màxima activitat fou a partir dels anys seixanta, en què arreu d’Europa se celebraren nombroses exposicions i s’editaren publicacions com Zero i Azimuth. Des del 1995, la Galerie der Stadt Esslingen/Villa Merkel, a Alemanya, realitza una sèrie d’exposicions dedicades a estudiar aquest moviment a partir del treball dels artistes des dels diferents països on es desenvolupà i establint les interrelacions entre ells: Zero Italien. Azimut/azimuth 1959/60 in Mailand. Und heute (1995-96), sobre la situació a Itàlia; Zero und Paris 1960. Und heute (1997), centrada a França, i Zero aus Deutschland 1957-1966. Und heute, sobre la situació alemanya (1999-2000). L’industrial alemany L.Schöberg posseeix la col·lecció més important d’aquest moviment.