Secretari general de la Unió Internacional d’Estudis Jueus (1964-67), fou professor de literatura a la Universitat de Haifa des del 1972. En les seves obres reflecteix el cansament de les generacions joves del seu país per la guerra continuada amb els països àrabs. Cal destacar els contes Bi-Thilat Kayitz (‘Al començament de l’estiu del 1970’, 1973), Shlosha Yamim Ve-Yeled (‘Tres dies i un nen’, 1975) i The Continuing Silence of a Poet (1988); les peces de teatre Layla Be-May (‘Una nit de maig’, 1975), Hafatzim (‘Possessions’, 1986) i Yahlchu shneiem beYachad (‘Dos homes caminen junts’, 2012), i les novel·les Ha-meahèv (‘L’amant’, 1977), Gerushìm meuḥarìm (‘Un divorci tardà’, 1982), Molkho (‘Cinc estacions’, 1987), Mar Màni (‘El senyor Mani’, 1990, premi Israeli Booker 1992), Ha-shivàh me-Hòdu (‘Retorn de l’Índia’, 1994), Massà 'el tom ha-èlef (‘Viatge a la fi del mil·lenni’, 1997), Ha-kalàh ha-meshaḥrèret (‘La núvia alliberada’, 2001), Shlihuto Shel Ha-memouneh Al Mashabei Enosh (‘Una dona a Jerusalem’, 2004), Esh Yedidutit (‘El cantar del foc’, 2005), Ḥèssed sfaradì (‘La restrospectiva’, 2011, premi Médicis 2012 a la millor obra estrangera), The Extra (2014) i The Tunnel (2020). L’any 2017 fou guardonat amb el premi Dan David de literatura.