Amb una estètica molt relacionada amb els avenços tecnològics, ha realitzat diverses obres importants, entre les quals destaquen el Centre Cultural de Combs-La-Ville (1987) i l’Institut del Món Àrab de París (1987). La intensificació de l’experiència espacial a partir de la manipulació dels fenòmens lluminosos i la recreació de l’univers de sobreexcitació mediàtica, com a al·legoria del món contemporani, caracteritzen els seus projectes.
Es produeix una radical polarització entre projectes on predominen la lleugeresa i la transparència, com la Fundació Cartier de París (1991-94), i d’altres que mostren una gran hermeticitat exterior en contrast amb el tractament preciosista de l’interior, com el cas de l’hotel Saint James a Bordes (1988-89), l’hotel balneari Les Thermes a Dax (1990-92), l’Òpera de Lió (1986-93), la seu de l’Agència CLM/BBDO a París (1988-93), el Palau de Congressos de Tours (1989-93) o les Galeries Lafayette a Berlín (1990-95), entre d’altres.
En el complex comercial d’Euralille (1991-95), destaca l’ús de tècniques de disseny gràfic com la serigrafia a les façanes. Posteriorment ha realitzat el Centre de Congressos i Cultura de Lucerna, Suïssa (1992-99). El 2000 s’inaugurà el Pavelló de la Mobilitat a l’Exposició Universal de Hannover, any en què guanyà el concurs per a l’ampliació del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía a Madrid. A Catalunya ha projectat la torre Agbar (2001-05), el Parc Central del Poblenou (2007) i la remodelació de la Fàbrica Moritz (2011), tots tres a Barcelona . El 2008 rebé el premi Pritzker d’arquitectura.