i Lurdes Barba i Rodríguez | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Lurdes Barba i Rodríguez

Teatre
teatre teat
Actriu i directora teatral.
Barcelona, 1949

Debutà el 1971 a Madrid amb La cocina, de Wesker, dirigida per Miguel Narros. Ha treballat sota la direcció de Ll.Pasqual, J.G.Schroeder, P.Planella, À. Rigola i X.Albertí i, entre d’altres muntatges, ha participat en Marat-Sade (1983), El Cafè de la Marina (1984), A la meta (premi de la Crítica 1995), El dia dels morts (Grec 1997), de N. Comadira, La cita (Grec 1999) i Passatge Gutenberg (2000), ambdues de Ll.Cunillé i dirigides per X.Albertí, La barca nova (1999), d’I.Iglésias, Hurracan (Grec 2000), d’E.Nolla, El pes de la palla (2004), de Ll.Cunillé i X. Albertí, Santa Joana dels escorxadors (2005), de B.Brecht, Ricard III (2005), de Shakespeare i European House (2005), les tres dirigides per À.Rigola, L’home de teatre (2005) de Th.Bernhard i dirigida per X.Albertí, amb qui també col·laborà a La corte del faraón (2008) i Nunca estuviste tan adorable (2008), escrita i dirigida per J.Daulte. Ha dirigit La primera de la classe (1988), de R.Sirera, Final d’estiu amb tempesta (1991), de F.Lucchetti, Revolta de bruixes (1996), de Benet i Jornet, que ja havia interpretat el 1982, Platja negra (1999), de Jordi Coca, i La mare sempre em deia no (Grec 2000), de Charlotte Keatley, Un sant sopar europeu (2002), de Werner Schwab; El clavicèmbal (2002), de Dani Salgado; Bled (2003), de Michel Azama; Barcelona, mapa d’ombres (2004), de Ll.Cunillé; Diktat (2004), d’Enzo Cormann, Occissió (2005), de Ll.Cunillé, Dimonis (2006), de L.Noren, Saló Primavera (2007) i El perseguidor (2007). També ha fet la dramatúrgia de J.Sanchis Sinisterra sobre l’últim capítol de l'Ulisses de Joyce (La noche de Molly Bloom, 2000). Ha treballat a la televisió com a intèrpret, realitzadora i guionista de programes.

Col·laboració: 
IBP

Llegir més...