Des del final dels anys trenta s’establí a París, quan els nazis consideraren que el seu art era degenerat. La seva obra té un destacat component eròtic i està marcada per l’estudi del cos femení abordat amb una sensualitat molt forta. Al principi dels anys vint començà a construir nines articulades que fotografiava en postures eròtiques. Des que assistí a la representació dels Contes de Hoffman, en els quals apareix la nina Coppelia, a partir del 1933 la seva obra se centrà gairebé exclusivament en l’univers de les nines i dels maniquins, que presentà en diverses posicions que tradueixen el seu univers eròtic. Aquest tema focalitza els diferents aspectes de la seva obra: dibuixos, gravats, escultures i fotografies. S'incorporà al surrealisme i publicà al número 6 de la revista Minotaure una sèrie de les seves fotos. Després de la Segona Guerra Mundial treballà molt l’aiguafort. La seva obra té un fort component subversiu i transgressor i vol trencar amb el puritanisme.