El seu treball de recerca es caracteritza per la recuperació del folklore català en la seva línia més ètnica. El 1976 creà el festival de música popular Trobada d’Acordionistes del Pirineu, a Arsèguel (Alt Urgell). A la dècada dels vuitanta edità els elapés Canten els vells del Pirineu (1982), Trobada amb els acordionistes del Pirineu (1987) i Rosa vermella, rosa galant (1989). El 1999 edità el primer volum de la col·lecció de llibres ‘A peu pels camins del cançoner’, que recollí el repertori folklòric musical de les valls d’Àneu, al Pallars Sobirà. El 1994 rebé el Premi Nacional de Dinamització en l’Àmbit de la Música Popular Catalana i el Premi Nacional de Música a la Trajectòria en el Camp de la Cultura Popular.