La importància d’aquest jaciment rau en el fet que no sols s’han preservat organismes amb parts esquelètiques dures, sinó també molts altres organismes de cos tou dels quals no es tenia notícia. Fou descobert pel paleontòleg nord-americà Charles D.Walcott, de la Smithsonian Institution, l’any 1909, i ha lliurat restes de fins a vuit tipus nous d’organismes i nombrosos tipus d’artròpodes fins llavors desconeguts, com els enigmàtics Opabinia i Anomalocaris. Juntament amb ells, es troben membres de grups d’invertebrats primitius encara existents, com els priapúlids i els onicòfors. La preservació de les restes orgàniques estigué principalment determinada per la precipitació de minerals autigènics. Tanmateix, hom pot trobar també alguns components orgànics en aquests fòssils. Els exoesquelets d’algunes formes, com Wiwaxia corrugata, Canadia spinosa i Marrella splendens, eren probablement iridescents. Aquesta informació es desprèn de l’anàlisi de difracció en material fòssil d’aquests animals, que produeix el mateix resultat que en formes actuals d’invertebrats marins iridescents que viuen a la mateixa profunditat que la inferida per a les formes de Burgess Shale. La presència de color entre aquests animals indica que la visió tenia ja gran importància fa 515 milions d’anys i, probablement, estimulà l’evolució dels metazous durant el Cambrià mitjà.