Començà en el teatre independent amb els grups Los Goliardos i Tábano. Com a director ha practicat un discutit eclecticisme, però com a autor representa un pont amb la generació anterior en la línia del compromís social: Ello dispara (1990), Travesía (1991), que guanyà el premi Tirso de Molina, i Castillos en el aire (1995).