Es llicencià en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona l’any 1963, i obtingué el grau de doctora per la mateixa universitat el 1972 amb la tesi Funcionalisme i ecologia d’algunes comunitats vegetals barcelonines , amb la qual guanyà el premi Pius Font i Quer de l’Institut d’Estudis Catalans (1972). Fou professora de botànica a la facultat de biologia de la Universitat de Barcelona entre els anys 1963 i 1985. El curs 1984-85 passà a treballar a la facultat de ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona (Bellaterra), on el 1986 guanyà per concurs oposició la càtedra de biologia vegetal, que ocupà fins a la seva mort. El 1972, amb J.Contandriopoulos, del Laboratori de Citogenètica de la Universitat de Marsella, començà a dedicar-se a la cariosistemàtica vegetal, disciplina de la qual fou pionera a la península Ibèrica. Autoritat eminent en citobiogeografia, dedicà molts esforços a l’estudi dels endemismes insulars, especialment de les Balears. Treballà sobre diversos gèneres de cariofil·làcies, rubiàcies, poàcies i fabàcies. És autora de més d’una cinquantena de publicacions en diverses revistes i també col·laborà en la redacció de l’Enciclopèdia de Menorca (1988). Fou membre de diverses societats i comissions nacionals i internacionals.
Àngels Cardona i Florit
© Fototeca.cat
Botànica.