Estudià història de l’art i arquitectura a la Universitat de Barcelona, i també seguí els cursos de l’escola de disseny Eina. Realitzà el disseny gràfic de la revista Artics entre el 1985 i el 1988, col·laborant en altres publicacions. Inicialment treballà com a pintor dins l’abstracció, però aviat es decantaria cap a l’escultura, treballant primer escultures en ferro de gran format. Posteriorment, se centrà en l'assamblage d’objectes diferents, amb els que juga amb la seva procedència de l’entorn quotidià i el seu component de referent emocional. També realitza instal·lacions i treballa el dibuix sobre suports no convencionals. L’eix de treball se situa en tres interessos bàsics: l’escriptura, entesa com a grafia, l’arquitectura i el món objectual que forma avui el nostre paisatge. Des del 1991 viu entre Barcelona i París. Ha col·laborat sovint en teatre, amb la realització del disseny de vestuari i diverses escenografies, com la de Carta als actors, de Valeria Novarina, del Teatre Invisible per al Teatre Lliure de Barcelona (1993). L’exposició Alta comèdia, al Tinglado 2 de Tarragona (1993), era concebuda com una escenografia que convertia l’espectador en actor, tot aplicant mecanismes d’engany i ocultació. En les seves obres, en les quals apareix en ocasions la superposició d’imatges en un objecte, com els tatuatges o textos, s’intueixen moltes referències privades. En obres com Simo (1997) o Eldorado (1998) reflexiona sobre les formes de representació, i la desconstrucció de l’element teatral i fílmic, a partir de configuracions ambientals visionades amb una mirada angular de la càmera de filmació que ho capta tot. El 2003 inicià el treball Anarchitekton, amb muntatges de fotografia i vídeo de diferents ciutats com Barcelona, Bucarest, Brasília o Osaka. Participà en el Cicle de Ficcions documentals (2004) al CaixaForum. I el 2005 exposà al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS).