i Conferència Episcopal Tarraconense | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Conferència Episcopal Tarraconense

Sigla de laCET
Sigla de laCET
religió relig
Organisme integrat pels bisbes de la província eclesiàstica Tarraconense i de l’arquebisbat de Barcelona, destinat a coordinar les activitats pastorals de les deu diòcesis catalanes.

N'és president l’arquebisbe de Tarragona. Creada el 1969, no gaudeix de la categoria jurídica de conferència episcopal pròpia d’acord amb els cànons 447-459 del codi de dret canònic, per bé que —sobretot en ocasió de la celebració del Concili Provincial Tarraconense del 1995—hom en reclamà la plena constitució bo i mantenint la relació institucional amb la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). Els principals organismes vinculats a la Conferència són la Facultat de Teologia de Catalunya, la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya, el Centre d’Estudis Pastorals i el Comitè Interdiocesà de Caritas.

Ha publicat diversos documents (El pluralisme en la comunió eclesial, 1972; Perspectiva cristiana de l’amor i de la sexualitat (1975), L’atur, escàndol i desafiament del nostre temps (1980), Arrels cristianes de Catalunya (1985) i Església i món rural (1992). L’any 2004 s'hi afegiren les diòcesis de Terrassa i de Sant Feliu de Llobregat, creades arran de la desmembració de l’arxidiòcesi de Barcelona en tres diòcesis.

El perfil de l’episcopat català actual és molt unànime en els plantejaments tant teològics com pastorals i diocesans. Al mes de febrer del 2005 realitzà la visita ad limina a Joan Pau II. Al març del 2014, en una nova visita ad limina de bisbes de la CEE, el papa Francesc tornà a rebre expressament els bisbes de les diòcesis catalanes. La celebració del 10è aniversari del Concili Tarraconense tingué lloc a Montserrat al mes de juny del 2005. L’any 2011, en ocasió dels vint-i-cinc anys de la publicació del document Arrels cristianes de Catalunya els bisbes de Catalunya feren públic el document Al servei del nostre poble, en el qual refermaven el compromís amb la identitat catalana, alhora que identificaven els reptes principals de la societat catalana actual i la necessitat que l’Església els donés una resposta adequada.

Col·laboració: 
JLlo

Llegir més...