Introduït per Sony el 1987, fou el primer sistema d’aquestes característiques d’una qualitat equivalent a l’estàndard del disc compacte. Originalment n'aparegueren dues famílies, els S-DAT i els R-DAT, però, a la fi, el sistema estandarditzat per a ús portàtil, domèstic i professional, fou el R-DAT1, que, per raons comercials, fa servir dues freqüències de mostreig diferents, una de 48 kHz en l’enregistrament i una altra de 44,1 kHz en la lectura de cintes comercials, i que en tots dos casos quantifica linealment cada mostra amb 16 bits. Les dimensions de la casset són 73 × 54 × 10,5 mm, i la cinta, de metall o de ferrita de bari, fa 3,81 mm d’ample. El principi de funcionament del DAT és anàleg al dels sistemes de vídeo: un tambor, que gira a 2 000 rpm, amb dos capçals formant un angle de 20° (respecte a la direcció d’exploració), i les dades disposades en pistes paral·leles, de 13,59 μm d’ample i 23,5 mm de llarg, que travessen la cinta en diagonal. El tractament aplicat a les dades, basat en la modulació d’impulsos codificats (MIC o PCM), és molt semblant al que té lloc en un sistema de disc compacte.
m
Electrònica i informàtica