Pere Gabriel i Sirvent

(Terrassa, Vallès Occidental, 1945)

Historiador.

Professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1975 i catedràtic des del 1993. Ha treballat bàsicament en el camp de la història social i del pensament polític. Col·laborador de les revistes L’Avenç i Recerques des dels primers números i d’altres com Randa, Estudios de Historia Social i Historia Social. Entre les seves publicacions sobresurten diversos llibres i també algunes col·laboracions en obres col·lectives: El moviment obrer a Mallorca (1973), Joan Peiró. Escrits, 1917-1939 (1975), Escrits polítics de Frederica Montseny (1979), El anarquismo en España (1979), Mallorca Contemporánea. Siglos XIX y XX (1984), La Restauración y la Dictadura en Cataluña, 1875-1930 (1984), La població obrera catalana, una població industrial? (1985), Entre liberals i conservadors, 1880-1898 (1987), Sous i cost de la vida a Catalunya a l’entorn dels anys de la primera guerra mundial (1988), Movimiento obrero y Restauración borbónica, 1874-1902 (1990), Sindicalismo i sindicatos en Catalunya. La UGT, 1888-1938 (1990), Espacio urbano y articulación política popular en Barcelona, 1890-1920 (1992), Insurrección y política. El republicanismo ochocentista en Cataluña (1994), El republicanismo militante en Cataluña en la primera etapa de la Restauración, 1875-1893 (1996) i El moviment obrer a les Illes Balears, 1869-1936 (1996). També ha publicat en col·laboració la Història gràfica del moviment obrer a Catalunya (1989) i ha dirigit Ictineu. Diccionari de les Ciències de la Societat als Països Catalans, s. . XVIII-XX (1979), amb F.Artal, E.Lluch i F.Roca. També ha dirigit l’obra col·lectiva Història de la cultura catalana (1994-99), que repassa en deu volums la història cultural catalana des de l’etapa medieval fins al 1990.