Estudià ciències exactes a Sevilla (1941-43) i més tard es graduà a l’Escuela de Arquitectura de Madrid. Col·laborà amb els arquitectes José Antonio Corrales, Ramón Vázquez Molezún i Xavier Carvajal en el poblat d’Almendrales, i amb Rafael de la Hoz en el col·legi major Aquinas, a la ciutat universitària de Madrid. Posteriorment realitzà obres com el convent i l’església de Betlem, a Màlaga (1961-64).
La seva vinculació familiar i personal amb Falla i amb la ciutat de Granada el dugueren a construir el Centre Manuel de Falla, erigit en el Generalife (1962-78). Altres obres seves són el Palau de la Música de València (1987) i l’Auditori Nacional d’Espanya (1988), a Madrid, seu de l’Orquestra i el Cor Nacionals d’Espanya i de la Jove Orquestra Nacional d’Espanya. També és autor del Teatre de la Hoz del Huécar, a Conca (1990), i del Centre de Congressos de Múrcia (1992), finalitzats pòstumament pel seu gendre, Ignacio García Pedrosa, i que foren inaugurats el 1993 i el 1995 respectivament. La seva obra és l’exponent de la voluntat d’adequació de la forma a la funció, de la qual resulta una arquitectura formalment modesta, basada en el fet constructiu.