OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Ramon Gomis i de Barbarà

Medicina    Teatre

Sumari de l’article

teatre teat i medicina med
Metge endocrinòleg, dramaturg i escriptor.
Reus, Baix Camp, 25 de desembre de 1946

Trajectòria científica

La seva carrera científica està vinculada a l’Hospital Clínic de Barcelona, adscrit a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1972. Després d’especialitzar-se en endocrinologia i nutrició (1976), es doctorà el 1982. Cursà un postgrau a la Universitat Lliure de Brussel·les (1982-84), i aquest darrer any s’incorporà com a metge adjunt a l’Hospital Clínic, on ha estat cap de la Secció de Diabetis (1992-98), del Servei d'Endocrinologia (1998- 2003), membre (2003) i director (des del 2008) de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i director científic del Centre d'Investigacions Biomèdiques en Xarxa de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (Ciberdem) (des del 2008). Professor titular de la Universitat de Barcelona (2002), és també director de l'Institut de Salut Carlos III del Ministeri de Ciència i Innovació (des del 2007).

Especialista en diabetis, ha investigat els defectes moleculars i metabòlics dels illots pancreàtics en la diabetis mellitus . Entre els seus èxits científics destaca el descobriment de l'efecte antiobesitat del tungstat sòdic, les seves dianes moleculars i les seves possibles accions metabòliques en la diabetis, la dislipèmia i l’obesitat. Ha descobert també nous mecanismes de regeneració de l'illot pancreàtic en models experimentals i ha treballat en la prevenció de la nefropatia diabètica mitjançant blocadors ARA-2 i en estratègies de prevenció de la diabetis mellitus tipus 2.

Autor de nombrosos articles en revistes mèdiques, ha estat guardonat, entre d'altres, amb els premis Pi i Sunyer de bioquímica de l’Institut d'Estudis Catalans (1985); Leandre Cervera d’endocrinologia de l’Institut d'Estudis Catalans (1985); de la Sociedad Española de Diabetes en Investigación Básica (1994); de Recerca Biomèdica de la Fundació Lilly (2002); Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic (2002); de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (2005); i la Silver Medal del Mediterranean Group of Study of Diabetes (2005). L’any 2013 ingressà a l’Institut d’Estudis Catalans (Secció de Ciències Biològiques) i rebé també la Creu de Sant Jordi.

Trajectòria literària

Fundador i director de la companyia La Tartana (1969), és autor de la trilogia dramàtica de caràcter social composta per Petita història d’un home qualsevol , quinze escenes del món rural del Baix Camp, amb la qual el 1970 guanyà el premi Joan Santamaria de teatre; Vermell de xaloc (1972), d’ambient mariner, situada a Cambrils, i Llumí d’or (1975), ambientada al Reus industrial. Després d’onze anys allunyat de l’escenari, reprengué l’obra dramàtica, ara més centrada en el personatge: Capvespre al jardí (1986), dirigida per Lluís Pasqual al Teatre Lliure i que obtingué el premi Crítica Serra d’Or (1990); Al fil de la mar (1992), obra impressionista que explora el vincle entre el creador i la seva obra per tal de conjurar una mort ineluctable, obra on ressona un homenatge a Fabià Puigserver i El mercat de les delícies (1996). L’any 2012 estrenà L’espiadimonis . Ha conreat també la prosa amb les cròniques Barques i fogons. La Frau (1990), Viatge a la Mar de la Frau (premi Narrativa Enciclopèdia Catalana 1992), Cròniques de la Costa Daurada (1992), Reus, un passeig per la ciutat (1994, amb Josep Borrell) i El Gabriel Ferrater de Reus (1997), una biografia del poeta.

Col·laboració: 
FMB

Llegir més...