Fill d’un mestre d’escola, estudià a la Universitat de Lund, on continuà vinculat com a professor emèrit. Feu quatre aportacions fonamentals per a l’evolució de la geografia: l’aplicació de mètodes quantitatius per a analitzar la difusió espacial a les innovacions, la reflexió sobre el temps com un recurs escàs —escassetat que afecta l’ús que els individus fan del territori—, els seus treballs sobre organització territorial a Suècia, i la reflexió sobre la necessitat de mantenir unes adequades interrelacions entre la humanitat i la Terra. Fou un dels promotors de la reforma de l’administració local sueca dels anys setanta. Entre les seves obres cal destacar Innovation Diffusion as a Spatial Process (1953), What About People in Regional Science? (1970) i Geography and the Study of Interaction Between Nature and Society (1976).