El 1940 fou secretari de redacció de la Nouvelle Revue de Hongrie, a partir del 1948 exercí com a professor universitari a l’Institut del Teatre i fins al 1957 treballà de dramaturg al Teatre Nacional de Budapest.
Del 1974 al 1988, impartí classes de literatura hongaresa a la Universitat de Florència. La seva obra teatral es caracteritza sobretot per una forta intensitat emocional en els diàlegs. Sempre busca el lligam entre la identitat individual i la col·lectiva, entre la realitat hongaresa i l’europea.
Una de les seves obres de més transcendència és Sense herois (1942), la història d’un polític burgès que després d’un cop d’estat lluita contra els feixistes. La peça d’un sol acte C'est la guerre (1959) serví de base per a una òpera d’Emil Petrovics i a partir de Tres nits d’un amor (1961) es creà el primer musical hongarès. També féu una valuosa aportació teòrica sobre el teatre en estudis tan destacables com Art teatral nacional (1941), La producció alliberant (1965) i El destí del drama (1983).