Permet descriure la documentació arxivística a qualsevol nivell, des d’un document o expedient fins a un fons sencer, passant per les sèries i els subfons o seccions. Distribueix la informació sobre la unitat de descripció en sis àrees —àrea d’identificació, àrea de context, àrea de contingut i estructura, àrea de condicions d’accés i ús, àrea de documentació relacionada i àrea de notes— i en vint-i-cinc elements de descripció, dels quals només cinc són obligatoris, els que es consideren essencials per a l’intercanvi internacional d’informació. Un pas més en la normalització de la descripció arxivística és la ISAAR (CPF) ( International Standard Archival Authority Record for Corporate Bodies, Persons and Families
), elaborada per la mateixa comissió que redactà la norma anterior. La seva finalitat és oferir normes generals per a establir els registres d’autoritat dels organismes, persones i famílies identificats com a productors de documents d’arxiu en les descripcions. Fixa tres elements per al registre d’autoritat: àrea del control d’autoritats, àrea d’informació dividida en tres parts —organismes, persones i famílies—, àrea de l’arxiver i àrea de les notes. El 1995 l’Associació d’Arxivers de Catalunya i el departament de cultura de la Generalitat publicaren una versió catalana no oficial de l’ISAD (G), i el 1996, de la ISAAR (CPF). L’any 2001 es publicà la segona edició d' ISAD (G)
en català i des del mateix any s’està treballant en el Projecte de Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (Projecte NODAC), que és una iniciativa conjunta del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Associació d’Arxivers de Catalunya per tal d’elaborar una norma catalana que desenvolupi la Norma ISAD (G) d’acord amb la realitat arxivística catalana i que permeti la realització de descripcions normalitzades en els seus arxius.