El 1956 es traslladà a Roma per estudiar a l’Accademia di Belle Arti, i fixà la residència en aquesta ciutat. Inicialment es dedicà a la pintura de números, lletres, fletxes i diferents signes tipogràfic. Entre el 1965 i el 1967 restà inactiu. Un dels principals impulsors de l’anomenat arte povera (amb coincidències importants amb l’art pobre que sorgí a Catalunya), en la seva obra emprà materials de rebuig i objectes quotidians, i fou autor d’obres consistents en carbó exposat en suports o bé dins de recipients; llana en recipients de fusta; o sacs plens de llegums, arròs o cafè, i el 1969 muntà una exposició amb cavalls vius que causà sensació. Des de la meitat dels anys setanta, les traces de cendra esdevingueren una constant en la seva producció. L’any 1989 mostrà una obra que consistia en bous sagnants oberts per la meitat i el 1990 presentà un projecte similar a l’Espai Poblenou de Barcelona. El 1992, en un immoble del barri de la Barceloneta, situà l’obra Balança romana. Posteriorment adoptà un estil més monumental. Exposà sovint a Europa i al continent americà. Fou molt actiu a Alemanya, on del 1993 al 2001 fou professor a l’Acadèmia de Belles Arts de Düsseldorf.