Estudià arts escèniques a la Universitat de Nova York. Entre les seves obres destaquen A Bright Room called Day (1985), Hydriotaphia (1987), The Illusion (1988), versió de L’illusion comique, de Corneille, Widows (1991), adaptació de l’obra homònima d’Ariel Dorfman, i el díptic èpic Angels in America, subtitulat “A gay fantasia on national themes” i compost de dues parts: Millenium Approaches (1991) i Perestroika (1992), obra que s’ha comparat a Faust o a Peer Gynt, i ha estat considerada com la més ambiciosa de l’última dècada dels noranta als EUA, una crua reflexió sobre les pors i els anhels del canvi de mil·lenni (el 1996 fou portada a l’escena, entre altres, per Josep M. Flotats en la inauguració els tallers del Teatre Nacional de Catalunya, mentre que Robert Altman en féu l’adaptació cinematogràfica). Tot i que Kushner utilitza tots els nivells de llenguatge, els seus diàlegs acostumen a ser en vers. El seu teatre participa del psicologisme metafòric de Tennessee Williams, de l’humor tallant i salvatge de David Mamet i de la reivindicació gai de Larry Kramer o Terence McNally, tot plegat amb expressius punts de contacte amb el millor teatre èpic de Brecht. Entre les seves darreres obres cal esmentar Henry Box Brown, or the Mirror of Slavery (1998); Homebody/Kabul (2001), presentada a Barcelona al Festival Grec 2002 per la companyia Cheek by Jowl; Caroline or Change (2002), un musical, i I Only We Who Guard The Mystery Shall Be Unhappy (2003). Crític amb el poder establert, ha escrit també llibres d’anàlisi política, com Wrestling with Zion: Progressive Jewish-American Responses to the Israeli-Palestinian Conflict (2003), amb A.Solomon.