Estudià literatura francesa. Col·laborà a Campo di Marte i a Letteratura, entre d’altres, revistes afins al corrent de l’hermetisme, i els seus primers poemes destaquen per aquesta tendència i el preciosisme simbolista (La barca, 1935; Avvento notturno, 1940; Quaderno gotico, 1947). Posteriorment evolucionà vers una lírica més intel·lectual i sòbria, cap a la reflexió de problemes morals de la condició humana i de la modernitat: Il giusto della vita (1960), Nel magma (1963), Su fondamenti invisibili (1971), Per il battesimo dei nostri frammenti (1985), La luce (1994), Casi e brani di adolescenza (1995), etc. També escriví teatre: Ipazia (1972), Rosales (1984), Felicità turbate (1995), etc. Com a crític i teòric literari cal destacar, entre d’altres, Un'illusione platonica e altri saggi (1941), Tutto in questione (1965) i Cronache dell’altro mondo (1989). Traduí Shakespeare, Guillén i Coleridge, entre altres autors.