Conchita Martínez Bernat

(Montsó, 16 d’abril de 1972)

Tennista aragonesa.

Formada al Reial Club de Tennis Barcelona, entrà al món de la competició sota el guiatge del tècnic holandès Eric van Harpen. Fou campiona d’Espanya el 1988 en individuals i en dobles (juntament amb A.M. Segura). En el seu palmarès, hi consten trenta-tres títols individuals de la Women’s Tennis Association (WTA). En torneigs de Grand Slam fou campiona individual de Wimbledon (1994) -- la primera tennista espanyola que guanyà el torneig de Wimbledon, vencent a la final Martina Navratilova-- i finalista de l’Obert d’Austràlia (1998) i el Roland Garros (2000). També destaca la victòria durant quatre anys consecutius a l’Obert de Roma (1993-96). En dobles, fou finalista del Roland Garros en dues ocasions (1992, amb Arantxa Sánchez Vicario, i 2001, amb Jelena Dokic´). En els Jocs Olímpics guanyà dues medalles de plata en dobles: amb Arantxa Sánchez Vicario (1992) i amb Virginia Ruano (2004), i una de bronze, també en dobles: amb Arantxa Sánchez Vicario (1996). Guanyà cinc vegades la Copa Federació amb Espanya (1991, 1993, 1994, 1995, 1998). El 1995 assolí la segona posició en el rànquing de l’Associació de Tennistes Professionals (ATP) en individuals i el 1993, la setena en dobles, les més altes de la seva carrera. Rebé el premi Reina Sofía (1994), amb Sánchez Vicario. Retirada el 2006, ha estat entrenadora de tennistes com Anastasia Rodionova i Sahar Pe’er. Fou capitana de l’equip espanyol de Copa Federació (2013-17) i de la Copa Davis (2015-17).