Infant prodigi, estudià piano, i posteriorment violí amb Erna Honigberger. Es perfeccionà al Conservatori de Winterthur amb Aida Stucki. A set anys (1970) aconseguí el primer premi del concurs Jugend Musiziert. Herbert von Karajan, que n’esdevingué el mentor, la sentí al Festival de Lucerna el 1976, i un any després la feu debutar al Festival de Salzburg i el 1978 amb la Filharmònica de Berlín. Amb Karajan enregistrà, entre altres obres, els concerts per a violí de Beethoven, Brahms, Bruch, Mendelssohn i Čajkovskij. El 1977 debutà a Londres, amb un concert dirigit per Daniel Barenboim. Als EUA es presentà amb un concert a Washington el 1980. Des de llavors ha fet gires per tot el món i actualment és considerada com una de les violinistes més prestigioses i amb una discografia més àmplia. Ha estrenat Chain II (1986), de Witold Lutosławski, Gesungene Zeit (‘Temps cantat’), de Wolfgang Rihm (1992), i el Concert núm. 2 de Krzysztof Penderecki (1995), entre altres obres.
Ha estat distingida amb la Creu d’Honor de les arts i les ciències d’Àustria i amb altres guardons a Alemanya, i amb el Premi Polar de Música (2019). Des de l’any 1999 toca dos Stradivarius, l’Emiliani (1703) i el Lord Dunraven (1710).