Establert per l’ISO, a partir d’un estudi començat el 1977, respongué a la necessitat de regular la proliferació de solucions tècniques, sovint incompatibles les unes amb les altres, i d’afavorir l’aparició de sistemes heterogenis oberts, és a dir, capaços d’establir comunicació mútua. El model proposa de delimitar en set nivells o capes els diversos elements i funcions, relatius al maquinari i al programari, que intervenen en una comunicació teleinformàtica, i defineix també un conjunt simple de relacions entre els diferents nivells. Les set capes o nivells són: primera, la física (s’ocupa d’aspectes elèctrics i mecànics de la transmissió dels bits sobre el canal físic); segona, la d’enllaç (organització dels bits en trames per a accedir al medi de transport, control dels errors en la transmissió i la sincronització, i gestió de l’enllaç); tercera, la de xarxa (organització dels paquets de dades per a encaminar-los cap al receptor i manteniment de les connexions de xarxa); quarta, la de transport (administració de la connexió entre l’emissor i el receptor d’una forma segura i econòmica); cinquena, la de sessió (establiment d’una connexió lògica entre dues aplicacions remotes i control dels missatges entre totes dues); sisena, la de presentació (establiment d’una sintaxi perquè es puguin entendre les aplicacions, independentment de la forma de representació interna de les dades a cada ordinador), i setena, la d’aplicació (relativa als programes d’usuari). Les tres primeres capes, orientades al transport, són anomenades d’accés d’usuari. La quarta, també de transport, és d’accés a les comunicacions. I les restants són orientades a les aplicacions.
m
Electrònica i informàtica