El nom egipci era Pi-emdje. Fou cèlebre perquè allí, segons el mite d’Osiris, un peix oxirrinc es menjà el sexe del cadàver del déu. Tingué gran importància en temps grecoromans i bizantins. Les ruïnes, identificades durant l’expedició napoleònica a Egipte, foren excavades des del 1897 i han patit saqueigs freqüents. S’hi han trobat nombrosos papirs, d’època grecoromana, escrits majoritàriament en grec i de continguts variats. El 1982 el Servei d’Antiguitats d’Egipte hi reprengué les excavacions, i el 1992 s’hi associà la Universitat de Barcelona, constituint una missió catalanoegípcia, dirigida per Josep Padró. Els treballs d’aquesta missió a la necròpolis alta permeteren excavar diverses tombes del període saïta –una de les quals exhumà diversos sarcòfags amb inscripcions pintades– i d’època romana i romanobizantina. Aquestes darreres s’agrupaven a l’entorn d’un oratori paleocristià, decorat amb un conjunt excepcional de pintures murals. A 1,5 km a l’oest de la ciutat fou descobert un temple subterrani d’Osiris, datat al període ptolemaic, que contenia una gran estàtua d’aquesta divinitat.