Començà a estudiar jardineria l’any 1933 i formà part de la primera promoció de la recentment creada Escola de Jardineria de l’Ajuntament de Barcelona. El 1950 assumí el càrrec de tècnic botànic del Servei de Parcs i Jardins de Barcelona i des del 1970 fou subdirector i cap d’estudis de l’Escola de Jardineria. Col·laborà en la realització dels jardins que s’edificaren a Barcelona durant la segona meitat del s. XX, entre els quals destaquen el jardí Costa i Llobera, el jardí Mossèn Cinto i el jardí Joan Maragall. Fou també conservador del Jardí d’Aclimatació Pinya de Rosa de Blanes i dels Jardins S'Avall de Mallorca. Destacà, també, en el camp de la nomenclatura botànica. Entre les seves principals publicacions cal destacar Las plantas de jardín cultivadas en España (1970), punt de referència obligat per a conèixer el nom correcte de les espècies cultivades, i Árboles de Jardín (1972). Gran coneixedor de les cactàcies i les suculentes, fou membre fundador de l’Organització Internacional per a l’Estudi de les Plantes Suculentes (IOS). En honor seu s’ha anomenat l’espècie Opuntia panellana i la varietat de rosa “rosa Pañella”.