Durant els anys seixanta i mentre estudiava art dramàtic intervingué, amb petits papers, en diverses obres teatrals i pel·lícules. Posteriorment, participà en nombroses sèries de televisió i obtingué papers secundaris en alguns films, com Goya (1970), El perro (1976), Las bicicletas son para el verano (1983) o Tata mía (1986). L’èxit li arribà en protagonitzar Tacones lejanos (1991), de P. Almodóvar. Des d’aleshores cal destacar La reina anónima (1992), de G. Suárez, Tombés du ciel (1993), de Philippe Liore, Diario di un violatore (1994), de Giacomo Battiato, La flor de mi secreto (1995), de P. Almodóvar, Profundo carmesí (1996), d’Arturo Ripstein, La vita è bella (1997), de R. Benigni, Le Serpent a mangé la grenouille (1998), d’A. Guesnier, Talk of Angels (1998), de N. Hamm, Todo sobre mi madre (1999), de P. Almodóvar, El coronel no tiene quien le escriba (1999), d’A. Ripstein, Jonas et Lila, à demain (1999), d’A. Tanner, El espinazo del diablo (2000), de G. del Toro, Frío sol de invierno (2004), de P. Malo, Reinas (2005), de M. Gómez Pereira, Espelho Mágico (2005), de Manoel de Oliveira, Mallorca’s Song (2007), de F. Joseph, Després de la pluja (2007), d’A. Villaronga, Amores locos (2009), de B. Ocampo, Traumland (2013), de P. Biondini, El dios de madera (2010), de Vicente Molina Foix, La piel que habito (2011), de P. Almodóvar, i Latin Lover (2015), de C. Comencini. Del 2000 al 2003 fou presidenta de l’Academia de las Artes y las Ciencias Cinematograficas de España. La seva trajectòria ha estat reconeguda amb els premis Fotogramas de Plata en la categoria de millor intèrpret de televisió (2016) i Goya d’honor (2018). Aquest any rebé un homenatge de l’Acadèmia del Cinema Català.