Estudià interpretació a Palma i a Barcelona (1984-90), ciutats en les quals ha dut a terme la major part de la seva activitat teatral posterior. Ha fundat diverses companyies teatrals: Morel Teatre (1985), Pere Peyró (1996) i La Invenció (2000). També formà part del Laboratori Actoral del Teatro Fronterizo (1988-91) i coordinà el Taller de Dramatúrgia Textual de la Sala Beckett de Barcelona.
Debutà amb obra pròpia a la XII Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega amb La parella és... (1992). Escriví Yage (Borsa del Centre Dramàtic 1993) i posteriorment estrenà La trobada (1994), Quan els paisatges de Cartier-Bresson (1995), Nina (1995, estrenada a Sitges el 2001), Una pluja irlandesa (1995), Deserts (1996, premi Crítica pel millor text de la temporada 1996-97), Maleïts (1998), Pàgines blanques (2003), Les portes del cel (2004, premi Crítica Serra d’Or de teatre 2005) i La vida lluny dels Poetes (2009). En castellà és autor de Sueño (1986, premi Llorenç Palminero de València), Infinito (1989), A ninguna parte (1990) i Andante amoroso (1990). Ha participat també en obres d’altres companyies (Per què?, dins l’espectacle Criatures!, companyia T de Teatre, 1998). Amb la versió castellana d’Una pluja irlandesa (1995) guanyà el premi de la Crítica del Festival de Xile. Fou guionista de la sèrie El cor de la ciutat de TV3.
Bibliografia
- Ordóñez, M. (1996): “J.P. Peyró: el misteri polièdric”, dins Peyró, J. Pere: Quan els paisatges de Cartier-Bresson. Barcelona, IT, p. 5-14.