Estudià a l’Institut de Tecnologia de Hèlsinki. A partir de l’any 1960 col·laborà amb Raili Paatelainen (Pieksämäki, 1926), en l’estudi que posteriorment s’anomenà Raili i Reima Pietilä. La seva obra, escassa però de gran intensitat, s’inscriu en l’organicisme de la tradició moderna d’Alvar Aalto. Ressalta l’extraordinària riquesa plàstica derivada d’una concepció arquitectònica on és constant la referència al marc natural. Entre les obres més destacades es troben el pavelló finlandès a l’Exposició Universal de Brussel·les (1958) i altres obres a Finlàndia, com el centre Dipoli de l’Institut de Tecnologia d’Otaniemi (1961-66), el barri de Suvikumpu, a Tapiola (1962-69), i la biblioteca de Tampere (1979-85). També cal esmentar l’ambaixada finlandesa a Nova Delhi (1980-85), a l’Índia, i la seva darrera obra, la residència oficial del president a Mäntyniemi, Hèlsinki (1983-93).