i Carme Portaceli i Roig | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Carme Portaceli i Roig

Teatre

Sumari de l’article

teatre teat
Directora teatral.
València, 2 de maig de 1957

Trajectòria

Llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona, els anys 1976-78 cursà iniciació i pràctica dels llenguatges audiovisuals a l’Institut del Teatre, a la secció de vídeo del qual treballà com a professora becada el curs 1978-79 i com a professora contractada de la secció de vídeo i interpretació. Molt posteriorment (2001-16) també hi impartí direcció i interpretació.

Es formà en direcció teatral en 1981-85 com a ajudant en muntatges del Teatre Lliure dirigits per Fabià Puigserver i Lluís Pasqual, entre d’altres Fulgor i mort de Joaquín Murieta, El misantrop, L’hèroe, Al vostre gust, La flauta màgica o Un dels últims vespres de carnaval. Completà la formació en direcció amb una estada a París, on fou assistent d’Antoine Vitez al Théâtre Chaillot de París (1986).

Membre fundadora del comitè organitzador dels premis Max (1998) i de l’Acadèmia de les Arts Escèniques d’Espanya (AAEE) (2014), de la qual és vocal, l’any 2005 fundà la Factoria Escènica Internacional (FEI), plataforma orientada a la creació, producció i difusió de les arts escèniques contemporànies, de la qual fou directora artística fins el 2016. Directora del Teatro Español de Madrid (2016-19), el juliol del 2020 fou nomenada directora del Teatre Nacional de Catalunya succeint Xavier Albertí (a partir del mes de setembre).

Al llarg de la seva trajectòria ha dirigit més de setanta obres, per algunes de les quals ha obtingut alguns premis prestigiosos. El seu repertori comprèn tant obres clàssiques com contemporànies, i ha donat a conèixer a Catalunya i a l’Estat espanyol autors de renom internacional com Bernard-Marie Koltès. Ha dirigit les òperes The Rape of Lucretia (204), de Benjamin Britten, i L’enigma di Lea (2019), amb llibret de Rafael Argullol i música de Benet Casablancas, i la sarsuela Policías y ladrones (2018), amb música de Tomás Marco i llibret d’Álvaro del Amo.

Muntatges destacats

Món, dimoni i carn (1982) de Maria Aurèlia Capmany

La missió (1990) de Heiner Müller; premi Serra d’Or al millor espectacle de l’any

El parc (1992) de Botho Strauss

Los gatos (1992) d’Agustín Gómez-Arcos

Muelle Oeste (1993) de Bernard-Marie Koltès

Pat’s Room (1997) de Núria Amat

Mein Kampf (1999) de George Tabori; guanyador de 5 premis Butaca, entre els quals millor espectacle i millor direcció

Els vells temps (1999) de Harold Pinter  

Por menjar-se ànima (2000) de Rainer Werner Fassbinder

Solness, el constructor (2000) d’Henrik Ibsen; premis ADE 2001 a la millor escenografia i a la millor direcció

Jubileum (2001) de George Tabori

Ball trampa (2001) de Xavier Durringer

Cara de foc (2001) de Marius von Mayemburg

Sallinger (2002) de Bernard-Marie Koltès

El retorn al desert (2003) de Bernard-Marie Koltès

Un enemic del poble (2003) d’Henrik Ibsen; premi a la millor direcció de teatre de la Generalitat Valenciana

Lear (2003) d’Edward Bond

Hamlet màquina (2003) de Heiner Müller

Sopa de pollastre amb ordi (2004) d’Arnold Wesker; premis de teatre de la Generalitat Valenciana i ADE a la millor direcció

Raccord (2005) de Rodolf Sirera

La pell en flames (2005) de Guillem Clua

La finestra tancada (2006) d’Agustí Vila

L’agressor (2006) de Thomas Jonigk

Un lloc conegut (2007) de Daniela Feixas

Fairy (Contes de fades) (2007) de Toni Martín i Carme Portaceli

Josep i Maria (2007) de Peter Turrini

Què va passar amb Nora quan va deixar el seu home (2008) d’Elfriede Jelinek

Ricard II (2009) de William Shakespeare

L’auca del senyor Esteve (2010) de Santiago Rusiñol

Conte d’hivern (2010) de William Shakespeare

La nostra classe de Tadeusz Slobodzianek

Els baixos fons  (2012) de Maksim Gorki

Televisió & Misèria de la II Transició (2013) d’Albert Boronat

Krum (2014) de Hanoch Levin

El president (2014) de Thomas Bernhard

Nomès són dones (2015) de Carmen Domingo

Esplendor (2015) d’Abri Morgan

Jane Eyre (2017) de Charlotte Brontë

Galileu (2017) de Bertolt Brecht

Les Troianes (2017) d’Eurípides, en versió d’Alberto Conejero

Frankenstein (2018) de Mary Shelley, en versió de Guillem Morales i Carme Portaceli

Mrs. Dalloway (2019) de Virginia Woolf

Col·laboració: 
IBP

Llegir més...