Llicenciat en filologia castellana a la Xavier University (Cincinnati) el 1974, estudià lingüística iberoamericana a la Universitat d’Indiana (Bloomington), on fou deixeble de Josep Roca i Pons es doctorà el 1981 amb una tesi sobre la fonologia del català dels orígens. Ha estat professor de lingüística i filologia catalana i castellana a les universitats d’Indiana (1981-82) i de New Hampshire (1982-84), i exerceix la docència a la Universitat de Vanderbilt (Nashville, Tennessee) des del 1984. Entre d’altres, és membre de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, de la qual fou vicepresident (2006-2009) i membre fundador (1978) de la North American Catalan SocietyNorth American Catalan Society, que presidí en 2001-03, i membre corresponent de l’Institut Menorquí d’Estudis, de l'Acadèmia de Bones Lletres i de la Secció Filològica de l’IEC.
Entre les seves publicacions cal destacar Estudis sobre la fonologia del català preliterari (1982, premi Crítica Serra d’Or 1983), Els menorquins de la Florida: història, llengua i cultura (1987; guardonat per la Institució de les Lletres Catalanes i per la revista Serra d’Or el 1988), Estudis i documents de lingüística històrica (1993), El Llibre d’Or dels menorquins de la Florida: El registre de San Pedro de Mosquitos i estudi de la població menorquina a la Florida en el segle XVIII (1998), Cafè Quilombo: els diaris de viatge de Joaquim Miret i Sans (1900-1918) (2001) i El català antic (2006). És també coautor del Llibre blanc sobre la unitat de la llengua catalana (1989) i coeditor de les Actes del Cinquè Col·loqui d’Estudis Catalans a Nord-Amèrica (1988) i de Homage Volume for Professor Joseph Gulsoy de la Catalan Review (2001). Col·laborà amb Joan Coromines en la preparació de l' Onomasticon Cataloniae (1989-97), especialment en els treballs referits en el Rosselló, i és autor de nombrosos articles. L'any 2015 li fou atorgat el Premi Internacional Ramon Llull.