Llançat a l’espai per l’ESA el 2 de desembre de 1995, descriu una òrbita-halo a l’entorn del punt lagrangià intern del sistema Sol-Terra, a uns 20 milions de quilòmetres per davant de la Terra, en direcció al Sol. SOHO transporta tres famílies d’instruments: els destinats a mesurar les oscil·lacions solars i la variabilitat de la radiació solar, els que observen les característiques de la cromosfera i la corona solar i dels fenòmens transitoris que s’hi desenvolupen, i els que mesuren in situ les característiques del vent solar (massa, càrrega, composició). Pel fet de poder realitzar les observacions sense interrupcions nocturnes, hom espera que SOHO permeti resoldre las oscil·lacions (heliosismologia) associades a modes petits (l = 1, 2 o 3), que són els que transporten informació sobre les regions més internes del Sol. Els espectròmetres ultraviolats subministren informació molt detallada sobre l’estructura de regions de la corona solar a temperatures entre 50.000 i 2.000.000 K, i els coronògrafs han detectat ejeccions de matèria coronal amb molta més precisió i freqüència que el que fins ara coneixíem. En quedar lluny del plasma magnetosfèric, els instruments que mesuren la composició del vent solar han identificat nous elements i ions en el plasma del vent solar. SOHO està enviant una quantitat ingent d’informació que requerirà molt temps d’anàlisi. A l’octubre del 2009 s’aprovà la prolongació de la missió fins al final del 2012.