El 1952 fundà el Teatro d’Arte Italiano amb Vittorio Gassman i fou director del Teatro Stabile de Gènova (1962-76) i del TS de Roma (1976-83) i coeditor de L’Enciclopedia dello spettacolo. Obtingué un gran renom amb les seves innovacions sobre Brecht, Pirandello i Goldoni i reivindicà D’Annunzio. Des dels anys seixanta s’interessà pels autors italians contemporanis i els clàssics en general: Timó d’Atenes de Shakespeare (1983), Ciascuno a suo Modo (1984) i Come prima meglio di prima (1990), ambdós de Pirandello. Entre els seus texts destaquen: L’Esposizione universale (1949), Tre quarti di luna (1953), La sua parte di storia (1955), Romagnola (1957), Da Dionisio a Brecht (1988) i Questa sera Pirandello. Note di regia (1990). Treballà també com a guionista i director de sèries per a la televisió.