Francesc Tarrats i Bou

(Badalona, Barcelonès, 1951)

Museòleg i arqueòleg.

Inicià la seva trajectòria professional com a conservador i codirector dels programes d’excavació al Museu de Badalona (1974-78). Director del Museu Provincial de Càceres (1978-79), del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (1979-97) i del Museu d’Història de Tarragona (1986-91), ha estat responsable dels projectes museístics de conjunts arqueològics com la vil·la romana dels Munts o del mausoleu constantinià de Centcelles. L’any 1997 fou nomenat director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, càrrec del qual dimití el 1999, any que es reincorporà a la direcció del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Director general del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2004-06), posteriorment retornà a la direcció del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona fins a la seva jubilació, el 2016.

Ha seguit publicant estudis, entre els quals El mosaico romano en Hispania: crónica ilustrada de una sociedad (2005) i, el 2008, Roma amor arran de l’exposició homònima ideada per Virginie di Ricci i Jean-Marc Musial, que dirigí.