Sota l’impuls de l’empresari italià Silvio Berlusconi, i amb una presència important de l’Organització Nacional de Cecs d’Espanya (ONCE) en l’accionariat, el canal començà les emissions la primavera del 1990. Amb Valerio Lazarov com a director general, l’emissora privada importà el model televisiu que Berlusconi practicava a Itàlia, basat en programes de varietats marcadament populars i amb la presència destacada de ballarines i hostesses.
L’any 1994, enmig d’una davallada notable en els índexs d’audiència i en els ingressos econòmics, Lazarov fou substituït per Maurizio Carlotti, que reformà l’esperit de l’emissora fins aconseguir recuperar la competitivitat i mantenir-la de manera continuada. La culminació de la reforma es produí el 1996 quan l’emissora renovà l’estètica. La nova política empresarial de l’emissora privada començà a deixar de banda les produccions de ficció alienes i es decantà cap a la producció pròpia.
Com a fruit d’aquesta decisió, dedicà la franja de màxima audiència a l’emissió de sèries de ficció espanyoles, entre les quals destaquen Periodistas i 7 vidas. Al setembre del 1998 digitalitzà els serveis informatius. Al maig del 1999, a conseqüència de la potenciació dels serveis informatius, l’emissora donà pas a desconnexions en català de curta durada, que foren seguides per desconnexions específiques per a altres àrees lingüístiques o territorials de l’Estat. El canal se situa moltes temporades al capdavant dels índexs d’audiència en el conjunt de l’Estat espanyol, gràcies a programes de gran èxit com ara Operación Triunfo, Gran Hermano i Supervivientes.
Participat majoritàriament per Mediaset des del 2002, que n'adquirí el 52% de les accions, el 2004 el grup entrà a cotitzar en borsa. L’any 2009 Gestevisión Telecinco adquirí la cadena Cuatro, del grup PRISA, i a partir de l’abril del 2011 el grup adoptà el nom de Mediaset España Comunicación.