i Javier Tusell Gómez | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels sumaris

Gran enciclopèdia catalana

Javier Tusell Gómez

Historiografia
història hist i historiografia historiog
Historiador.
Barcelona, 26 d’agost de 1945 — Barcelona, 8 de febrer de 2005

Residí des de molt jove a Madrid. Estudià a la Universidad Complutense. Doctorat el 1966 en història contemporània, fou catedràtic per la Universitat de València (1977) i per la Universidad Nacional de Educación a Distancia (1981). Tingué una breu trajectòria política, iniciada en el moviment antifranquista universitari i continuada després a la Federación Popular Democràtica (1974). Posteriorment, el 1977 ingressà a la UCD i en 1979-82 fou director de Patrimoni Artístic, Arxius i Museus. Des d’aquest càrrec negocià el retorn del Guernica de Picasso. Destituït, abandonà la política activa i se centrà en la docència i la investigació. Especialitzat en la història política espanyola del s. XX, entre les seves publicacions cal esmentar: Historia de la democracia cristiana en España (1974), El caciquismo en Andalucía (1976, premis Nacional de Literatura i Menéndez Pelayo de Historia Española e Iberoamericana), La oposición democrática al franquismo 1932-1962 (1977, premi Espejo de España), Franco y los católicos. La política interior española entre 1945 y 1957 (1984), Hijos de la sangre (1986)La dictadura de Franco (1988), Franco en la guerra civil. Una biografía política (1992, premi Comillas de Biografía, Autobiografía y Memorias ), Antonio Maura. Una biografía política (1994, premi Antonio Maura de Investigación Histórica), Carrero. La eminencia gris del régimen de Franco (1994), Franco, España y la II Guerra Mundial. Entre el Eje y la neutralidad (1995), Historia de la transición: 1975-1986 (1996, amb Á. Soto), Las derechas en la España contemporánea (1997, amb F.Montero i J. M.Marín Arce), La Revolución postdemocrática (1997, premi Jovellanos)El Gobierno de Aznar: balance de una gestión, 1996-2000 (2000), Alfonso XIII: el rey polémico (2001, amb G. Queipo del Llano), El Aznarato: el gobierno del Partido Popular, 1996-2003 (2004). Coedità Antonio Cánovas y el sistema político de la restauración (1998), coordinà La Transición a la democracia y el reinado de Juan Carlos I (2005) i col·laborà en els tres darrers volums de la Historia de España iniciada per Ramón Menéndez Pidal, publicats el 2004. Col·laborà habitualment en diversos mitjans de comunicació, especialment al diari “El País”. L’any 2002 fou distingit amb el Premi Blanquerna de la Generalitat de Catalunya.

Col·laboració: 
MMarC
Llegir més...