Estudià filologia romànica (hispàniques) a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1975 amb un estudi sobre l’ambigüitat en el llenguatge, i on fou professor de lingüística des del 1970 fins a la jubilació (2008). A banda de la seva tasca acadèmica, excel·lí en el vessant de la divulgació, i des d’aquest camp fou un fervent defensor de la diversitat lingüística i del plurilingüisme, que entenia com un vehicle de coneixement mutu i de respecte entre societats i col·lectius. Combaté els prejudicis lingüístics, especialment amb relació a les anomenades “llengües minoritàries”. Documentà aquestes posicions en nombrosos llibres, que tingueren una notable acollida més enllà de l’àmbit universitari.
Algunes de les seves publicacions són: Teorías gramaticales y análisis sintáctico (1980), Aproximación a la historia de la lingüística (1982), Lingüística. Una introducción al estudio del lenguaje, con textos comentados y ejercicios (1984), El luxe del llenguatge (1986), Mal de llengües (1988), El llenguatge i el plaer. Incursions lingüístiques en terra literària (1990), El llenguatge (1994), L’escriptura. Una introducció a la cultura alfabètica (1996), Introducció al llenguatge (1999), Com és que ens entenem? (si és que ens entenem) (1999), Una imatge no val més que mil paraules (2001), Mal de llengües. A l’entorn dels prejudicis lingüístics (2002), Patrimoni natural. Elogi i defensa de la diversitat lingüística (2004), Les llengües del món (2005), Lletres sobre lletres (2006), Això és (i no és) Allò (2008) i Quinze lliçons sobre el llenguatge (i algunes sortides de to) (2011).