El 1929 entrà d’aprenent en una fàbrica de joguines de Sant Andreu de Palomar, on aprengué les tècniques més antigues de treballar el cartó tot fent cavalls. A partir del 1952 passà a treballar al taller d’Escalé i Lluís Sabadell. Allí desenvolupà la seva faceta artística: a part d’algun gegant o capgròs, es dedicà sobretot a fer maquetes per a arquitectes, escenografies per a teatre i cinema, etc. El 1967 tenia un taller de maniquins propi. L’arribada de noves tècniques i del polièster provocà un canvi en la seva manera de treballar, tot i que no deixà la tècnica artesanal del cartó. La seva última etapa estigué vinculada a l’escola dels Pares Escolapis del carrer de Sant Quintí, de Barcelona. Allí tingué un taller i féu tres parelles de gegants per al mateix col·legi. El seu últim treball fou el Iaio del Barça, gegantó de la colla del barri de les Corts de Barcelona. El 1987 hom li concedí la Carta de Mestre Artesà i el 1991, la Creu de Sant Jordi.