Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona l’any 1963, el 1966 obtingué la primera plaça en les oposicions a jutge. Exercí a Maó (1967-70) i a Sabadell (1970-79) fins que el 1979 assolí la magistratura, càrrec que ocupà a l’Audiència Provincial de Palma, de la qual el 1987 fou president fins el 1994, que fou nomenat president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, càrrec que ocupà fins el 2004. Durant els anys 1973, 1974 i 1975 fou professor de dret penal a la Universitat Autònoma de Barcelona i en 1992-94 fou professor de Dret Penal a la Universitat de les Illes Balears. Redactor, en la Comissió de Juristes, de la Compilació del dret civil especial de les Balears, i també redactor de l’obra Reglas Mínimas del Proceso Penal per a l’ONU. Fou cofundador de Jutges per a la Democràcia (1983) i de l’Associació de Juristes de les Illes Balears i rebé diverses distincions, entre les quals diverses dels col·legis d’advocats i dels col·legis de procuradors dels tribunals de Catalunya, el Premi Ramon Llull de les Illes Balears (2003), el premi Justícia de Catalunya (2004) i, a títol pòstum, la Gran Creu de Sant Ramon de Penyafort (2007).