El mateix any que es graduà en Belles Arts a la Syracuse University (1973) féu la seva primera exposició, New Video Work, en la qual ja emprà la tecnologia audiovisual com a mitjà expressiu, que ha esdevingut una constant en la seva obra i amb la qual pretén transmetre sensacions, percepcions i estats de consciència amb una forta càrrega mística provinent de religions i cultures molt diverses. Entre les seves exposicions individuals hom pot esmentar Bill Viola: Installations and Videotapes (Nova York, 1987), Unseen Images (exposició itinerant per Europa 1992-94), Buried Secrets , que representà els EUA a la 46 Biennal de Venècia (1995), Going Forth By Day (Nova Yotk 2002), definit com un ‘fresc digital’; The Passions (Los Angeles, 2003), sèrie inspirida en l’art medieval tardà i el prerrenaixement; Hatsu-Yume (‘Primer Somni’) (2006, Tòquio); Ocean Without a shore (2007, Venècia), Visioni interiori (Roma, 2008). També ha col·laborat en diversos treballs amb compositors d’avantguarda, especialment amb David Tudor , del Composers Inside Electronics del qual formà part (1973-80), Déserts , d' Edgar Varèse (1994), amb l’Ensemble Modern; el grup de rock Nine Inch Nails (2000), i l’escenografia de Tristany i Isolda de Richard Wagner dirigida per Peter Sellars (2005). Membre de l’Acadèmia d’Arts i Ciències dels EUA (2000), ha estat guardonat amb nombrosos premis entre els quals el Medienkunstpreis del Centre d’Arts i Tecnologia Audiovisuals de Karlsruhe (1993), el Cultural Leadership Award del govern dels EUA (2003), Eugene McDermott Award in the Arts del Massachusetts Institute of Technology (2009), i el premi Internacional Catalunya (2009).
Bill Viola
© Generalitat de Catalunya
Artista nord-americà.