Viu i treballa a Nova York. Des del principi dels anys setanta treballa sobre la noció d’utilitat i de funcionalitat, tot qüestionant-les, amb la construcció de vehicles inútils. A partir de l’any 1981 realitza una sèrie d’intervencions artístiques urbanes, anomenades “projeccions públiques”, amb les quals projecta en edificis o monuments públics tota mena d’imatges relatives al poder, a la força, als papers socials establerts. La seva obra és impregnada d’un fort component crític envers el poder i les seves manifestacions. L’any 1992 la Fundació Tàpies de Barcelona presentà una gran exposició retrospectiva de la seva obra, titulada “Instruments, projeccions, vehicles”. Dirigeix el Centre of Advanced Visual Studies al MIT de Boston, Massachusetts.