i zona econòmica especial | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

zona econòmica especial

substantiu femeníf
Economia
economia econ
Espai geogràfic delimitat sotmès a un menor intervencionisme de l’Estat sobre les forces del mercat que la resta dels territoris que en formen part, sotmesos a una regulació més restrictiva.

Les zones econòmiques especials mostren una tipologia diversa segons quins siguin els sectors liberalitzats (zones de lliure comerç, ports francs, àrees industrials, etc.). Amb la seva implantació, les autoritats cerquen atreure la inversió, sigui estrangera o del mateix país. Les zones econòmiques especials són impulsades per consorcis de titularitat mixta sector públic-privat, per als quals l’Estat estableix unes condicions avantatjoses (legals, fiscals i d’infraestructures) a partir de les quals els agents privats hi estableixen les empreses.

El primer país a crear zones econòmiques especials fou la República Popular de la Xina, a partir de les reformes econòmiques que Deng Xiaoping implantà a l'inici dels anys vuitanta. La ciutat de Shenzhen, que passà dels poc més de 300.000 habitants que tenia en aquests anys a 10 milions en els següents trenta anys, és el cas més reeixit del desenvolupament accelerat que hom cerca afavorir.

Seguint l’exemple de la Xina, altres estats (especialment aquells on té lloc el fenomen de les economies emergents) han establert zones econòmiques especials (l’Índia, el Brasil, el Kazakhstan, la República de Corea, el Pakistan, les Filipines, el Perú, etc.).

Col·laboració: 
AlGC / PeLl
Llegir més...