i Joan Josep Puigcorbé i Benaiges | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Joan Josep Puigcorbé i Benaiges

Nom amb què és conegutJuanjo Puigcorbé
Cinematografia
Nom amb què és conegutJuanjo Puigcorbé
Juanjo Puigcorbé

cinematografia cin
Actor teatral i cinematogràfic i director teatral, conegut com Juanjo Puigcorbé.
Barcelona, Barcelonès, 22 de juliol de 1955

Es formà a l’Institut del Teatre de Barcelona, on estudià interpretació. Entre les nombroses obres en les quals ha intervingut cal destacar Peer Gynt (1982), d’Ibsen; La tempestat (1984), de W. Shakespeare; Per un sí o per un no (1987), de Nathalie Sarraute, amb la qual obtingué els premis Critica Serra d’Or i el Nacional d’interpretació; Lorenzaccio (1988), d’Alfred de Musset; Vador (1989), de Josep Maria Muñoz Pujol, en la qual interpretava Dalí; Trucades a mitjanit (1991), d’Eric Bogosian; Las amistades peligrosas (1993), de Christopher Hampton, i El crítico (2014), de Juan Mayorga. Ha dirigit diverses obres de teatre, entre les quals cal esmentar El somni d’una nit d’estiu, de William Shakespeare, i el recital de poesia catalana La Fira encesa; a més de diverses òperes (La cambiale di matrimonio, de Rossini, Il trovatore, de Verdi).

Com a actor cinematogràfic cal esmentar les interpretacions en els films Mi general (1986), de Jaime de Armiñán; Més enllà de la passió (1986) —premiat a Sitges—, de Jesús Garay; Ho sap el ministre? (1990), de Josep Maria Forn; Salsa rosa (1991), de Manuel Gómez Pereira; Un paraguas para tres (1992), de Francisco Vega; Le Journal de Lady M (1992), d’Alain Tanner; Rosa Rosae (1993), de Fernando Colomo; Mi hermano del alma (1993) —premi Sant Jordi—, de Mariano Barroso; Gran Slalom (1995), de Jaime Chávarri; El dedo en la llaga (1996), d’Alberto Lecchi; Corazón loco (1997), d’Antonio del Real; No se puede tener todo (1997), de Jesús Garay; Al límite (1997), d’Eduardo Campoy; Suerte (1997) i La mirada de otro (1998), de Vicenç Aranda; Novios (1999), de Joaquim Oristrell; Amnèsia (2002), de Gabriele Salvatore; Besos de Gato (2003), de Rafael Alcázar; Trileros (2003), d’Antonio del Real; Inconscients (2004, premi Barcelona al millor actor 2005), de Joaquim Oristrell; La conjura de El Escorial (2008), d’Antonio del Real, i La venta del Paraíso (2012), d’Emilio Ruiz Barrachina.

El març del 2015 anuncià la suspensió temporal de la seva carrera com a actor per a concórrer a les eleccions municipals del maig en la llista d’Esquerra Republicana de Catalunya per Barcelona-Acord Municipal, en les quals obtingué l’acta de regidor. L’abril del 2016 s’incorporà a la Diputació de Barcelona com a membre de la Junta de Govern, diputat delegat de Cultura i vocal de la Comissió de Cultura, Educació i Esports. Continuà com a regidor no adscrit desvinculat d’ERC a partir del juny del 2018, i fou substituït en el càrrec a la Diputació.

Col·laboració: 
ERiM / JMGr

Llegir més...