Es basa en el conreu de varietats adaptades a les condicions climàtiques de la zona, sense esgotar els recursos del sòl i reduint l’ús de fertilitzants (principals elements contaminants dels sòls i de les aigües) i de productes fitosanitaris. Un sistema de producció agrària es defineix com a sostenible si la seva producció es manté al llarg del temps de manera que es cobreixin de forma adequada les necessitats alimentàries, econòmiques i d’esbarjo de la població. Per això cal que el sistema de producció agrària sigui econòmicament viable, socialment just, mantingui els recursos de producció i no perjudiqui l’entorn. Els objectius de l’agricultura sostenible es poden aconseguir de diferents maneres segons el context econòmic, social i ambiental del sistema agroalimentari. De vegades es confon agricultura sostenible amb un determinat sistema de producció agrària, però de fet no està lligada a cap sistema en particular, com ara l’agricultura ecològica, l’agricultura de conservació o l’anomenada agricultura convencional o industrial. És difícil que un sol sistema de conreu excel·leixi en l’acompliment de tots els objectius de l’agricultura sostenible. Els sistemes de producció agrària han evolucionat molt, especialment després de la Segona Guerra Mundial, de manera que s’ha incrementat força la productivitat gràcies a l’aprofundiment del coneixement dels agroecosistemes. Aquest coneixement ha permès l’obtenció de noves cultivars més productives, la millora dels regadius, la racionalització de l’ús de fertilitzants i pesticides, la mecanització agrària i la definició de polítiques agràries més convenients. Aquest tipus d’agricultura és la tendència actual en els països desenvolupats, principalment europeus.
f
Agronomia