La seva orientació, que fa un angle elevat amb el marge continental adjacent, determina la direcció de sistemes de falles d’escala regional que segmenten el sòcol del crató. La sèrie sedimentària presenta un gruix de milers de metres i a la part inferior les roques es troben deformades i metamorfitzades. Hi apareixen també roques evaporítiques degudes a dessecacions intermitents a la primera fase de formació de la conca, com també roques volcàniques resultants d’un vulcanisme inicial de caràcter bimodal (basalt-riolita). El seu origen ha estat lligat a la teoria de la tectònica de plaques; així, en un punt triple del tipus RRR, on es troben tres rifts en disposició radial, dos d’ells s’haurien anat expandint fins a formar en darrer terme un oceà, i l’aulacogen seria la tercera branca que en algun moment aturà el seu creixement. També pot originar-se com a rift aïlllat, en un marge continental en el qual es localitza un punt calent. Els aulacogens s’han format en tots els temps durant la història de la Terra (per exemple, el rift d’Etiòpia). Són estructures importants des d’un punt de vista purament científic perquè conserven el registre estratigràfic d’un procés de rifting en la creació d’oceans que actualment són desapareguts. Tenen interès econòmic, ja que sovint contenen reserves abundants de petroli.
m
Geologia