autopoesi

f

Biologia

Capacitat que té un ecosistema d’autoreplicar-se i automatitzar-se, responent a les condicions externes amb activitats autoconservadores.

S'aplica específicament a la propietat inherent de les cèl·lules, que les fa diferenciar-se dels sistemes moleculars no vius, així com dels virus, que no són autopoètics. És un concepte definit pels investigadors xilens R. H. Maturana i F. J. Varela.